Plató en primera persona: crònica de l’acte

El passat dimecres 27 de gener, amb motiu de la publicació de la primera traducció catalana de les Cartes platòniques, es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès un acte sobre aquest singular recull epistolar, amb l’assistència d’un centenar de persones. En la sessió, presentada per Ramon Alcoberro, ponent de la secció de filosofia de l’Ateneu, hi van participar els professors de filosofiaAntoni Bosch-Veciana i Oriol Ponsatí Murlà, i el traductorRaül Garrigasait.

La carta VII posa en boca de Plató una afirmació sorprenent: «Això és tot el que puc declarar sobre tots els qui han escrit i escriuran amb la pretensió de saber a quines coses em dedico (…) No és possible, al meu entendre, que aquestes persones hi entenguin res. No hi ha, en efecte, cap escrit meu sobre aquestes qüestions ni n’hi haurà mai cap.» A partir d’aquest passatge, que en recorda un de similar del Fedre, el professor Oriol Ponsatí-Murlà va remarcar la importància dels ensenyaments que Plató donava oralment a la seva escola filosòfica, l’Acadèmia, i la funció mnemotècnica que el filòsof atribuïa a l’escriptura.

Al seu torn, el professor Antoni Bosch-Veciana va fer girar la seva intervenció entorn del concepte de synousía (“convivència”, “freqüentació”), central en els textos de Plató, exposant que és en la convivència prolongada entre el mestre i el deixeble, articulada en forma de diàleg, que es produeix el veritable aprenentatge filosòfic. Alhora, va contraposar a aquesta manera platònica de filosofar, vinculada sempre a l’apropament a l’altre, l’inici de la filosofia moderna, en la qual el jo assoleix tot sol les seves certeses absolutes.

El traductor de les Cartes, Raül Garrigasait, va cloure l’acte recordant que, segons la carta VII i el Fedre, el llenguatge, i sobretot el llenguatge escrit és un bé fràgil, i que justament la grandesa de Plató com a escriptor consisteix a escriure des de la consciència d’aquesta fragilitat, renunciant a exposar directament les qüestions més valuoses, i emprant recursos literaris sovint imprevisibles a fi de despertar la vocació filosòfica dels lectors.