Cambó, Galilea, 1924

Altres obres de mecenatge

A Francesc Cambó se l’ha definit com “l’empresari cultural i «el mecenes» noucentista per excel·lència […]; el primer polític català, i també espanyol, a tenir uns projectes culturals propis, clarament vinculats a la seva estratègia política.” (Riquer 2009)

Aquestes vessants van ser sempre inseparables de l’obra de Cambó: el compromís polític, l’acció cultural, i cadascuna de les seves manifestacions grans o petites, varen formar sempre part d’un sol i únic projecte, un sol i constant compromís amb el país, desenvolupat al llarg de tota una vida. Així, Cambó va fer el que avui anomenem política cultural d’acord amb un pla general de transformació del país, aplicant el seu cèlebre afany organitzatiu a esferes molt diverses, i explorant sistemes de gestió cultural moderns i eficients. Tot i que es va centrar sobretot en el mecenatge editorial i pictòric, amb uns fruits durables i socialment ben reconeguts avui (vegeu els apartats d’aquest web “Iniciatives editorials” i “Pintura”), Cambó també es va interessar per altres àmbits de la cultura com ara l’arqueologia, la música o el patrimoni religiós, i es va preocupar per l’assistència social i la beneficència. I en tots ells hi va deixar una traça de compromís i de suport personal i –molt sovint– econòmic.

Tot plegat representa una activitat intensa i durable, portada a terme des de Catalunya i des de l’estranger, amb la finalitat última de situar la cultura catalana al nivell de les altres cultures d’Europa. En aquest sentit, Cambó va tractar de construir o millorar les condicions de la feina acadèmica i professional en l’àmbit català, per tal de facilitar-ne la integració en l’àmbit europeu i  internacional. Es molt notable veure avui que molts dels projectes iniciats o acompanyats per ell fa prop de cent anys han tingut un paper important en l’estructuració de l’activitat literària i científica en llengua catalana.

Aquesta secció vol deixar testimoni dels fruits d’aquesta obra, materialitzada a través d’accions tan diverses com la creació i el finançament de centres educatius i sanitaris, seminaris, càtedres, cicles de conferències, exposicions, concursos o excavacions arqueològiques; així com l’establiment de fundacions, subvencions, patrocinis, ajuts, beques i deixes testamentàries.

Així, algunes persones i institucions portaran per sempre el nom de Cambó lligat a la seva pròpia història. És el cas de:

  • la formació i l’acció educativa i de recerca de Carles Riba o de Ferran Soldevila;
  • l’Institut d’Estudis Catalans, mitjançant el seu mecenatge directe;
  • els Estudis Universitaris Catalans, a qui va donar suport directe en la seva represa clandestina el 1942;
  • la important feina de divulgació cultural del Conferentia Club, que Cambó va fundar i mantenir abans i després de la guerra;
  • el Monestir de Montserrat, els Caputxins de Catalunya, el Bisbat de Vic, i les esglésies parroquials de Verges i Besalú que van ser objecte del seu constant compromís i van rebre el seu suport directe per a valuosos projectes culturals, patrimonials i també religiosos;
  • la Fundació Cambó a la Sorbona, precedent de l’actual Centre d’Études Catalans d’aquesta universitat;
  • l’Associació Catalana pro-Societat de Nacions;
  • la recerca arqueològica, amb l’intent de crear una Escola Catalana d’Arqueologia Oriental basada a Atenes;
  • l’antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Casa de la Caritat, la Casa de la Maternitat i l’hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, beneficiaris del seu llegat testamentari;
  • creadors culturals com Manuel de Falla o Josep M. de Segarra, algunes de les obres dels quals porten la traça de l’amistat i el suport de Francesc Cambó.

 

Llegiu-ne més